Així comença el viatge, així comença el concert. Amb l'emoció de l'enlairament, de marxar sense mirar enrere cap a un univers on l'art i la música seran la nostra salvació. Tot i que l'aventura acaba de començar i la vida ens té reservades diverses sorpreses.

Aquest és el volcà més gran de Venus i porta el nom de la deessa egípcia de la veritat i la justícia. En aquest viatge cal travessar diversos deserts: el de la solitud, el de l'enyorança, el de la incertesa...
Cada pas per aquest desert ens fa més conscients de la nostra força, la nostra resistència i la nostra capacitat de supervivència i de superació. Maat Mons sona per a tu, perquè t'observis, et vegis i et reconeguis, amb serenitat, i en tota la teva esplendor. Què ens oferirà el dia de demà?

Beneïda la pluja que ens mulla, que ens molesta, que ens xopa, que ens nodreix, que ens porta, que ens refreda, que ens afanya, que ens neteja. Beneïda la pluja que s'emporta totes les versions de tu mateix que ja no serveixen per a res. Ara ja estàs preparat per a tot.
I el viatge segueix cap a...

No hi ha cap anhel més gran que estimar i ser estimats. Malgrat totes les tristeses i decepcions, la nostra ànima segueix intacta, llesta per estimar. Però el nostre cor no ho té tan clar. Dol trencar-se. Així que... en aquest vaivé divaguem, com aquesta cançó, que espera pacient que un dia estenem les ales.

La Nura se'n va anar de sobte, sense avisar. Mai vaig saber com reia, com es recolliria els cabells darrere de l'orella. La recordo de petita, quan els peus no li tocaven a terra asseguda al piano. He enyorat cada segon no viscut amb ella. Li vaig escriure un vals de petita, i ara, de gran, n'he escrit un altre, per curar la meva pena i per enviar-li totes les abraçades que em van quedar per donar-li.

Un moment de clarividència, un diumenge al matí quan el sol entra per la finestra i tot està exactament en un caos aparent perfectament orquestrat. Moments de LUX n'hi ha pocs. Aprofitem-los des de cada porus de la nostra existència.

Venus parla d'art, amor, relacions, justícia i també desig. Els desitjos que s'hi poden explicar, els que no tant. La passió que encén el món, ben conduïda, per crear, per estimar-nos. Aquesta flama creadora que ens crema per dins. Aquesta és Flame. Cura que crema...

Revisitats la por, l´amor, l´enyorança, el desig, el nostre valor, el nostre viatge, on anem, va arribar l´hora de tornar a casa. Dóna una mica de vertigen, però ens portem molts ensenyaments. Així que vam tornar a la terra amb la sensació de tornar a un lloc que ja és diferent perquè vam ser nosaltres que vam mudar la pell.

Aquest és el nostre lloc sagrat, on hi ha les nostres persones de confiança, les nostres abraçades, el nostre sol. Una cançó senzilla per recordar d'on venim i com vam tornar de bé. Estem llestos per emprendre un nou viatge.